“Barcelona és la nostra musa” és una frase que ens encanta i que hem sentit citar en alguna ocasió a Lázaro Rosa-Violán. Biosca&Botey forma part d’aquesta herència barcelonina que va a la recerca del disseny i les novetats. Per això, per a nosaltres és un plaer presentar per primera vegada la col·lecció Frank i Eva que l’interiorista ha elaborat per a l’empresa Metalarte.
La clau per aconseguir interiors atractius, segons Rosa-Violán, resideix en apostar per una il·luminació càlida, una intel·ligent selecció de materials, una acurada elecció cromàtica i alguns elements eclèctics.
Quan t’encarregues d’un projecte d’interiorisme, com t’enfrontes a la il·luminació, quins passos dónes primer i què prioritzes a l’hora d’escollir una lluminària?
Busco crear espais que generin emocions, la il·luminació és el 50% del projecte. A més m’interessen peces que siguin úniques i alhora puguin ser part d’un conjunt.
Hem llegit en una entrevista un titular que deia “Marca que toco, marca que creix”. Podem dir llavors que Metalarte ha estat tocat per la vareta màgica de Rosa-Violán?
Més que una vareta màgica, crec que la col·laboració i treball que hem realitzat ha tingut resultats positius i atractius.
“En el nostre estudi vam pensar: anem a veure a aquests senyors, què venen, a qui està dirigit el seu producte i on està emplaçat” va explicar Lázaro en una entrevista a SMODA el 20 d’octubre de 2014. Metalarte assenyala que aquesta col·lecció reflecteix la personalitat de seu autor. Quins trets podem veure en elles que també estiguin en el teu caràcter?
És una col·lecció que s’enfoca en l’ús de materials nobles combinats amb línies pures.
Què té Metalarte que t’ha captivat tant perquè en lloc de veure només la marca també puguem veure en ella la persona de Lázaro Rosa-Violán?
En els meus projectes m’agrada cuidar els detalls, fer espais on les persones puguin identificar-se, em mou la passió pel disseny, sempre buscant nous reptes, crec que Metalarte comparteix aquestes mateixes idees.
Què ha significat per a tu produir i comercialitzar els teus propis dissenys? Què volies transmetre amb ells?
Era qüestió de temps, hem dissenyat tantes peces de mobiliari, il·luminació i més productes que semblava ser bon moment per incloure el disseny de producte, personalitzar encara més els interiors.
Com et vas enfrontar al procés de creació d’aquestes lluminàries? Responen a un briefing previ de la marca o les van deixar a la teva llibertat creativa?
Volia ressaltar aquest ull pel detall de que parlo abans, sobretot en l’ús de materials nobles, encaixen perfectament en la línia Atelier de Metalarte.
Per què Eva i Frank? D’on provenen aquests noms? Per què un masculí i l’altre femení?
Aquí vam resoldre amb un toc d’humor a l’equip, són noms que neixen a partir de la percepció que tenim de les peces, el marbre amb la seva forma orgànica, subtil, femenina, ens va portar al nom d’Eva, d’altra banda Frank fabricada amb múltiples peces i materials recorda a la creació d’Frankenstein. Més que pretendre donar un gènere a les peces es pretén jugar amb formes subtils o una mica tosques.
Frank i Eva estan elaborades amb materials nobles. Per què escollir el marbre, llautó, cuir i vidre? Què tenen aquests elements per formar part d’aquesta creació?
Són materials que utilitzo en tots els projectes, materials que contrasten en formes, processos, uns freds i durs al tacte, altres càlids i suaus.
Hem vist en un article publicat a ABC que aquestes dues llums tenen bases petites per poder il·luminar les habitacions dels nous hotels. Aquesta col·lecció està pensada per donar suport als interioristes a l’hora de crear projectes contract?
La intenció de dissenyar productes és que pugui personalitzar més els projectes d’interiorisme però també obrir les portes i que es puguin fer servir més enllà dels projectes de l’estudi.
Per què utilitzar el teu estudi per il·lustrar la col·lecció? Vas pensar en algun espai concret quan les vas idear?
És la primera col·lecció amb el meu nom, volia que fos alguna cosa més personal.
I per acabar… ens agradaria que ens aclarissis què és un “arqueòleg urbà”.
Un cercador de tresors. Se centra en trobar, rescatar peces de qualsevol època i reutilitzar-les, dotar-les de valor de nou.